Ple municipal 09/03/2012

MOCIÓ PER marcar condicions contractuals en els processos de privatització de les empreses municipals

En les darreres setmanes ens hem assabentat que la funerària de Reus es ven i que els processos de privatització es podrien fer extensius a altres societats municipals. Aquesta venta de les societats municipals era un rumor que corria pels carrers de la nostra ciutat de feia algunes setmanes, però que des de l’equip de govern no s’havien pronunciat.

L’objectiu principal d’aquesta venta d’empreses municipals és aconseguir liquiditat immediata en la tresoreria de les arques municipals reusenques per poder fer front a les infinites deutes que té el nostre consistori. Som conscients que aquesta situació la tenim heretada per l’anterior gestió de l’antic equip de govern.

Ara al nostre Alcalde de Reus no li queden moltes més opcions per obtenir ingressos que haver de vendre actius i privatitzar algunes empreses municipals; però des d’ara Reus, tot i que en el nostre programa electoral defensem la privatització d’algunes empreses municipal, creiem que “no tot s’hi val” i que em de tenir en comptes que si ens descapitalitzem d’aquelles empreses que són econòmicament rentables – a la llarga – ens empobrirem ja que perdrem capacitat generadora d’ingressos.

Encara no sabem el valor real de mercat de GESFURSA i haurem d’esperar unes setmanes però, mentre arriba el moment de la venta de la societat, no estaria malament anar rumiant algunes clàusules contractuals d’obligat compliment per tal d’evitar situacions com les que estem patint amb Metrovacesa, on l’empresa ha rescindit el contracte i l’acord inicial sense cap tipus de penalització i el perjudici corre a càrrec de l’economia local.

Tarragona l’any 1998 va treure a concurs públic la privatització de la funerària i l’empresa que va passar a gestionar els serveis funeraris ho va fer després d’adjudicar-se el 49% de les accions de la societat. En aquest cas l’Ajuntament va mantenir l’acció d’or al conservar el 51 % del capital, el que li dóna la majoria de l’accionariat.

La conjuntura econòmica global i la falta de liquiditat no ha de motiu ser perquè la part compradora pugui sentir-se amb el dret de comprar a qualsevol preu i amb qualsevol condició. El nostre Ajuntament ha de vetllar pels interessos i serveis bàsics dels ciutadans, que en definitiva són els primers propietaris de les societats municipals que es posaran a la venta. És per això que no hauríem de caure en l’error de malvendre elements de la nostra comunitat.

Des d’un prisma constructiu i amb la voluntat d’aportar algunes idees que puguin servir per crear un contracte de compra venta avantatjós per ambdues parts en qualsevol venta que s’hagi de dur a terme, ara Reus exposa alguns condicionants que s’haurien de tenir en compte:

Primer, estem segurs que a la nostra ciutat hi ha empresaris i/o particulars que estarien disposats a participar d’aquesta compra d’accionariat de les empreses municipals i és per això que els primers clients potencials que hauríem d’anar a buscar són els empresaris de Reus i de la nostra demarcació. Només així aconseguirem que les inversions que es duguin a terme reverteixin directament a la nostra societat civil i retroalimentaríem a l’empresari del nostre camp.

Segon, sota cap concepte hauríem de permetre la venta de l’acció d’or. El màxim que s’hauria de permetre és la venta del 49% de total de l’accionariat. D’aquesta forma l’Ajuntament (els ciutadans) tindríem la majoria davant de qualsevol votació en la comissió gestora.

Tercer, tenir el dret de recompra de l’accionariat.

Quart, assegurar els llocs de treball directes i les condicions laborals en cadascuna de les empreses municipals que es privatitzin.

Cinquè, conservar les condicions dels usuaris (cost o tarifes, horaris, serveis...) per tal que les persones que utilitzen els diferents serveis no tinguin cap perjudici com a usuaris finals.

Sisè, vetllar perquè els proveïdors de les diferents empreses municipals, en la mesura del possible, siguin en primer terme de la nostra ciutat o territori.

Setè, que la liquiditat monetària que s’obtingui de la venta de les accions només pugui servir per reduir el deute municipal.

Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’equip de govern prengui el compromís en ferm d’incorporar aquestes condicions en el contracte de compraventa de les SAM’s que es privatitzin.


PREGUNTA PER Conèixer l’estat de la restauració del mausoleu del general prim

L'Ajuntament de Reus va iniciar a principis d’octubre del 2010 els treballs d'estudi de l'estat de conservació del mausoleu del general Prim, ubicat al cementiri de Reus.

Els restauradors i els tècnics del projecte van recollir mostres de l'exterior i l'interior del sarcòfag i van fer una endoscòpia dins del taüt de plom per concretar quines actuacions de recuperació s'havien de dur a terme.

En una primera instància, amb l'estudi i la presa de mostres de la tomba, es va tancar la primera fase d'un projecte de restauració complex. Els restauradors van poder analitzar el sistema de muntatge del sarcòfag ornamental i identificar els materials que el composen.

Una de les conclusions que van extreure els restauradors va ser que el mausoleu patia un procés de degradació propi de l'exposició i el pas del temps i que havien de determinar quines actuacions de restauració calien fer en cada element depenent de si la degradació es produeix per elements ambientals i exteriors o, per contra, sorgeixen de l'interior del taüt de plom -de la mòmia-..

L’estudi va tenir un cost de 35.00 euros i segons les informacions que ha obtingut ara Reus el cos de l’il·lustre fill de Reus, el General Prim, es troba a l’actual Tanatori de la ciutat a l’espera de que el govern es pronunciï sobre quan s’iniciarà el procés de restauració.

Tenint en compte que l'any 2014 es celebrarà el segon centenari del naixement del general Prim Ara Reus fa la següent pregunta,

  • En quin estat es troba el procés de restauració del mausoleu del General Prim?

  • Quant està previst reactivar el procés de restauració?

  • En cas que hi hagi un problema pressupostari de quina quantitat estem parlant?


PREGUNTA PER Conèixer Què va succeir la matinada del dissabte 25 de febrer a l’Hospital Sant Joan de Reus

Dissabte 25 de febrer l’Hospital Sant Joan de Reus va patir la caiguda del sistema informàtic, fet que va provocar durant varies hores que el personal assistencial de l’Hospital treballés sense els historials mèdics del pacients.

Degut a una aturada en el subministrament elèctric provocat i controlat l’hospital es va quedar sense el sistema organitzatiu i de treball que permet funcionar el centre sanitari.

Segons diverses converses que el grup municipal ara Reus ha pogut tenir amb diferents usuaris de l’hospital van haver diversos pacients que no van prendre la medicació que se’ls hi havia de subministrar i el personal assistencial no podia atendre als pacients.

Un altra dels serveis que es va veure afectat per la caiguda del sistema informàtic va ser els dels set robots encarregats de repartir el menjar, roba i medicació. Tasques que també es van haver de fer de forma manual.

Tenim un dels Hospitals pioners del nostre país on es treballa sense papers i on tot funciona de forma informatitzada i robotitzada, però una vegada més han estat els tècnics sanitaris qui, en una situació crítica i caòtica, han respòs de forma eficaç i professional, per intentar que tot funcionés amb la màxima normalitat.

Tenint en compte que el funcionament del nostre Hospital passa per un centre informàtic que funciona a mode de cervell coordinador de totes les tasques professionals ara Reus fa les següents preguntes:

- Que va passar exactament la matinada del dissabte 25 de febrer a l’Hospital Sant Joan de Reus?

- Com es que no hi ha un servidor informàtic alternatiu per evitar situacions com les que varem patir a l’Hospital, sabent que sense aquest sistema no funciona cap servei professional del centre?

- Per què no tenim preparats plans alternatius en situacions com aquestes?

- Per què els consellers de l’àrea de salut no varem ser avisats que es faria aquesta aturada del subministrament elèctric i els problemes que podrien causar en cas de fallida?  

PREGUNTA PER Conèixer les subvencions i ajuts econòmics concedits durant l’anterior legislatura

El grup municipal ara Reus sempre ha denunciat la manca de participació ciutadana i la forma de donar les subvencions per part del consistori que en moltes ocasions hem tingut la sensació que estava beneficiant el clientelisme electoral.

Els processos de participació haurien de tenir en compte i acceptar totes les opinions de la societat civil i mesurar-les sempre amb els mateixos criteris.

Pel que fa a les diferents entitats i associacions de veïns, ara Reus creu que se n'afavoreixen unes més que d'altres i no creiem que sigui just ni igualitari.

Per les dades a les que ha pogut tenir accés el nostre partit l’any 2010 es van donar aproximadament uns 75.000 euros en subvencions a 43 entitats i a 34 associacions de veïns que portaven a terme diverses actuacions elatives a projectes de participació.

Tenint en compte que hi ha un nou govern i amb la voluntat de tenir accés a aquesta informació Ara Reus fa la següent pregunta,

  • Quin ha estat el total econòmic d’ajudes i subvencions que s’ha repartit des de l’Ajuntament de Reus a totes les entitats i/o associacions de veïns durant la passada legislatura?

  • Per partides, quina quantitat ha percebut cada entitat i/o associació durant la passada legislatura?