Ple municipal 13/12/2013

MOCIÓ PER LA REDACCIÓ D’UN PACTE ANTICORRUPCIÓ I DE TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT DE REUS CONJUNT ENTRE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS

La transparència en política sempre ha estat un tema recurrent. En general, la transparència, és concebuda com una necessitat i un objectiu en tots els àmbits de la vida, però molt especialment en tot allò que fa referència a l’àmbit públic.

No hi ha un concepte, definició o regulació que ens acosti i ens assenyali quines haurien de ser les nostres actuacions per assolir la qualitat de transparent, tot i que des del Ministeri de la Presidència del Govern a l’Estat s’ha estat treballant en l’avantprojecte d’una llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

La transparència és un valor pel qual es garanteix el principi que diu que només són correctes i justes aquelles decisions o actuacions que poden ser publicades. Al temps que és una prova del bon govern i de la integritat dels governants, la transparència aporta als ciutadans la informació imprescindible perquè puguin participar i col·laborar en les actuacions municipals.  

En els darrers mesos el nom de Reus s’ha vist relacionat en diverses ocasions en presumptes afers relacionats amb els cobraments irregulars de nòmines, adjudicacions de contractes sense haver convocat concurs públic per adjudicar-ho amb caràcter de pública concurrència, imputacions per malversació de fons públics, estafa, blanqueig de capital, prevaricació o delictes societaris entre altres.

En l’actualitat la informació que tenen el grups de govern de les diverses matèries municipals i d’ Innova és molt més àmplia de la que disposem els grups municipals de la oposició. Aquest és un assumpte que ha estat tractat en diverses ocasions. Hem estat escollits de forma democràtica i representem als ciutadans de la mateixa forma que ho sou vosaltres. A més com a Consellers d’Innova tenim les mateixes responsabilitats que vostès i, en masses ocasions se’ns ha privat d’informació. El darrer exemple és Shirota, en el que ens hem assabentat per la premsa i no pas pels Consells d’Administració d’Innova d’informes que demostrarien la viabilitat de l’empresa o les ampliacions de capital aprovades per membres de l’actual govern.

Davant d’aquesta més que incòmode situació, des d’Ara Reus considerem que tots els grups municipals, de forma consensuada, hem de crear un pacte anticorrupció i de transparència que generi més confiança en la gestió pública d’aquest Ajuntament vers al seus ciutadans.

Un govern obert i transparent promou la connexió de les formes de fer política amb una ciutadania decidida a rendir comptes amb les institucions a més, les estructures polítiques o institucionals col·laboratives fomenten la proximitats amb la ciutadania i implica aquesta en la seva presa de decisions.  

En definitiva, es tracta d’impulsar recomanacions de bones pràctiques que orientin cada vegada més a l’Ajuntament com una “Bona Administració” entesa com un dret propi dels ciutadans vers les institucions públiques.

Aquest acord ha de recollir mesures en matèries de: transparència en la gestió pública, publicació de subvencions i concessions, oferir publicitat específica en tot allò relatiu al planejament urbanístic i les seves modificacions, agilització de les actuacions i procediments administratius, introduir millores en l’àmbit del bon govern i la gestió pública, fomentar el dret a la informació, la participació ciutadana i garantir el funcionament plural dels mitjans de comunicació; disposar estructures organitzatives per donar respostes als reptes que plantegen els ciutadans de Reus,  bases referents als càrrecs electes i personal al servei de la administració, regular clarament la separació del públic i el privat i la redacció de bases per a l'eficàcia de la lluita contra els comportaments corruptes entre altres.

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que es redacti un Pacte Anticorrupció de l’Ajuntament de Reus conjunt entre tots els grups municipals

2.- Que el govern de l’Ajuntament de Reus es comprometi a facilitar amb la màxima brevetat possible els documents, decrets, informes i/o acords que sol·licitem els grups municipals de l’oposició. 



MOCIÓ PER PROMOURE UN ACORD LOCAL D’OCUPACIÓ ENTRE AJUNTAMENT I ELS AGENTS EMPRESARIALS, SINDICALS I SOCIALS DE LA CIUTAT

Reus va tancar el mes de novembre amb 10.507 persones inscrites a les llistes del Servei Català d’Ocupació, el que significa que a la ciutat han augmentat en 214 les persones que s’han quedat sense contracte laboral que en el mes d’octubre passat.

La situació laboral de la ciutat és preocupant i el que encara alerta més és la poca capacitat de generar nous llocs de treball que permetrien eixugar les dificultats econòmiques que travessen, per desgràcia, algunes famílies de la nostra ciutat. 

Des d’Ara Reus considerem urgent desenvolupar actuacions concretes, prioritàriament per a joves, dones, persones aturades de llarga durada, així com per a persones de més de 45 anys que es troben en situació de desocupació laboral.

La primera línia de lluita contra l’atur i a favor de la promoció econòmica fa imprescindible el treball conjunt de les administracions públiques, els agents socioeconòmics, el sector privat i la ciutadania, per aconseguir un avenç eficaç en la sortida d’aquest escenari de dificultats col·lectives.

El teixit comercial i industrial és imprescindible per fer créixer els altres sectors productius i de serveis i garanteix avenços en la investigació i la innovació, amb llocs e treball més estables i en major nombre.  

En totes les crisis econòmiques i socials ha estat fonamental la inversió pública per aconseguir la reactivació econòmica i que es potenciïn mesures per la generació d’ocupació, tant en el sector privat com en el públic.

L’atur de Reus s’ha de combatre amb mesures que permetin que determinats col·lectius, amb altes possibilitats de perdre el seu lloc de treball i amb dificultats per tornar a trobar feina, es mantinguin ocupats per evitar el risc d’exclusió social.  

Les línies estratègiques Europees per la ocupació recomanen la concertació a nivell local entre administracions i agents econòmics i socials ja que afavoreixen l’adequació i efectivitat de les polítiques d’ocupació, en relació a les especificitats del territori. Aquesta recomanació va estar assumida per les entitats municipalistes de Catalunya que han impulsat l’establiment dels pactes locals pera l’ocupació i també la Generalitat ha reconegut el valor dels pactes territorials com a instrument estratègic del SOC.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

 

1.- Crear una mesa de concertació entre l’Ajuntament de Reus, els representants empresarials i sindicals per tal de treballar i aprovar un acord local per a l’Ocupació a Reus, que tingui com a objectiu la millora de l’ocupació i la cohesió social, abordant l’estabilitat, la qualitat i la seguretat de l’ocupació i el conjunt del sistema de benestar social.

2.- Potenciar i fer més eficaços els canals de comunicació i col·laboració entre totes les administracions, institucions i els actors socials i econòmics de la ciutat, fomentant alhora la participació de tots els sectors de la societat en la planificació local i en la presa de decisions.

3.- Potenciar la formació com a un dels elements centrals de les polítiques actives d’ocupació, tot implicant també les empreses en els processos de millora de l’ocupabilitat i de la qualitat de l’ocupació. 


PREGUNTA PER CONÈIXER SI L’AJUNTAMENT DE REUS TÉ SUBSCRIT ALGUN ACORD AMB LA CAMBRA DE COMERÇ PER ASSESSORAR A EMPRESES EN L’ÀMBIT DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

En data del 4 de desembre de 2013 l’Ajuntament de Reus va oficialitzar la signatura d’un conveni amb la CEPTA on, entre d’altres punts, s’acordà que la patronal assessorés al consistori en temes d’internacionalització de les empreses.

Sense voler qüestionar la conveniència de l’acord signat, voldríoem recordar que la ciutat disposa d’una corporació de Dret Públic – la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus -  que ha treballat sempre de manera intensa per afavorir la internacionalització de les nostres empreses. De fet la creació de la Cambra ara fa 127 anys – la primera de la demarcació de Tarragona – no s’explicaria sense l’enorme tradició exportadora de la ciutat. Una realitat que la Cambra ha ajudat a dibuixar convertint aquest àmbit en una de les seves principals línies d’actuació.

A més per la ciutat el fet de disposar d’una corporació d’aquestes característiques és un privilegi que s’ha de posar en valor i protegir, considerant l’àmplia xarxa de representació internacional que tenen aquestes corporacions arreu dels cinc continents i on la Cambra de Comerç de Reus hi té una àgil capacitat de relació. No és pas gratuït afirmar que amb una Cambra com la nostra la ciutat té sempre oberta una finestra al món amb el valor estratègic que representa aquest fet per la generació de noves iniciatives empresarials. Una realitat que, entenem, caldria preservar i potenciar des de la primera institució local.

 

 

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Té subscrit algun acord l’Ajuntament de Reus amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus per assessorar a les empreses en l’àmbit específic de la internacionalització atenent el seu valor estratègic

2.- En cas contrari, es contempla aquesta opció considerant els motius anteriorment exposats i la importància que la internacionalització de les empreses juga en un moment tan transcendent com l’actual per poder conformar a les empreses en temps de crisi? 

PREGUNTA SOBRE EL PAGAMENT DE 3,6 MILIONS D’EUROS PER ADEQUAR EL PÀRQUING DE METROVACESA

El Consell d’Administració d’Innova va aprovar, amb els vots en contra dels consellers de l’oposició, els pressupostos de l’any vinent. Pressupostos que contemplen unes inversions de 6,3 milions d’euros entre les que destaquen l'equipament i instal·lacions de l'aparcament del centre comercial de Metrovacesa i de l'edifici de Bioempreses, i la remodelació del cementeri per construir dues noves illes i un espai per acollir el mausoleu del General Prim.

Ens sobta com l’equip de govern a mesura que s’atansen les dates límits i la presentació de pressupostos va fent públiques les xifres milionàries que es faran d’inversió i en què es farà la despesa. Al mes de juliol del 2013 i fent còpia literal de la nota de premsa que es va enviar des de l’Ajuntament de Reus als mitjans en cap cas es parlava d’aquest volum d’inversió. Aleshores l’explotació del pàrquing es va vendre com un actiu que reportaria resultats econòmics positius de l’explotació.

Citem textualment: “Metrovacesa transferirà a l’Ajuntament la gestió i l’explotació de l’aparcament del centre comercial. Això permetrà que l’Ajuntament directament o a través de l’empresa municipal Amersam, pugui gestionar de forma integral les 1.800 places d’aparcament de l’eix de l’avinguda de Sant Jordi.

Si bé caldrà completar les instal·lacions tècniques que permetin la gestió i explotació de l’aparcament, les sinèrgies i les polítiques de gestió integral reportaran resultats positius, tant pel que fa referència a la política de mobilitat com pel que es refereix al resultats econòmics de l’explotació.

En aquell Ara Reus ja va posar en dubte les xifres del benefici – de 41 milions d’euros – que deia l’equip de govern que s’obtindrien amb el nou contracte amb Metrovacesa. La nostra xifra d’inversió en el pàrquing en aquell moment van ser de 2 milions d’euros, però ens varem fer curts. Al final la inversió serà de 3,6 milions d’euros en concepte d’equipaments  i instal·lacions del pàrquing.

 

 

Des d’Ara Reus considerem que una vegada més se’ns priva de la informació del projecte Metrovacesa i aquesta desinformació ens provoca dubtes i qüestions a resoldre.

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes

1.- Existeix algun conveni de gestió i/o contracte en el que es detallin els elements i les inversions d’equipaments i instal·lacions que ha de fer Ajuntament de Reus?

2.-  Haurà de pagar l’Ajuntament de Reus a Metrovacesa alguna concessió o cànon anual per l’explotació  del pàrquing?

3.- Quant anys tindrà l’Ajuntament de Reus la concessió de la gestió del pàrquing de Metrovacesa?

4.- Quin és el Pla d’amortització d’aquesta inversió de 3,6 milions d’euros?