Ple municipal 28/03/2014

MOCIÓ PERQUÈ  L’AJUNTAMENT DE REUS DONI SUPORT AL MANISFEST VOLEM BCN WORLD

Els empresaris de Tarragona han presentat un manifest titulat «Volem BCN World», signat per les quatre cambres de comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls; associacions empresarials; la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC, i el sindicat UGT.

El manifest és el següent;

Som una referència turística...

Costa Daurada, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre són, avui, una destinació turística reconeguda internacionalment. Fa dècades que s’hi treballa des de diversos àmbits i l’èxit és inqüestionable. Les nostres comarques van rebre més de 5 milions de visitants (més de la meitat provinents de fora de l’Estat espanyol) i van acollir gairebé 20 milions de pernoctacions durant el 2013. El turisme aporta un volum de negoci de gairebé 4.000 milions d’euros per exercici i representa el 18 per cent del PIB del nostre territori. Encara que si tenim en compte el sector serveis, en el sentit més ampli, s’enfila fins el 55 per cent. Així doncs, és evident que el turisme és una força motriu de la nostra economia.

Aquest reconeixement internacional no només respon a l’oferta de sol i platja que històricament va donar lloc al naixement del sector turístic a casa nostra. Sobretot, és fruit de molts esforços compartits, tant públics com privats, per concretar propostes àmplies i diverses orientades a les famílies com a principal segment de mercat, i d’aquesta manera convertir les seves estades en una experiència única: en cultura, en oci, en gastronomia, en entreteniment, en shopping i, per descomptat, en serveis. La capacitat per donar resposta a les exigències d’un públic cada cop més exigent ens ha permès posicionar-nos i diferenciar-nos en un entorn global marcat per una competència altíssima entre països.

... Port Aventura va ser, i és, decisiu...

Sens dubte, Port Aventura hi ha jugat i hi juga un rol determinant. Des del 1995, ens ha situat al mapa i ens ha consolidat com a destinació familiar. En dinou anys, ha captat 56 milions de visitants i ha reportat un impacte econòmic de 740 milions d’euros cada any a la zona. Ningú posa en qüestió que el parc temàtic ha dinamitzat l’economia del nostre territori, ha afavorit la desestacionalització -ara tenim activitat turística durant deu mesos, amb diferent gradualitat- i ha propiciat estabilitat laboral. Així mateix, ha estat un element tractor d’altres inversions privades i ha ajudat a consolidar projectes complementaris en el marc d’una economia d’escala, que ha permès el creixement de molts altres sectors a banda de l’estrictament turístic. Tot això, sense oblidar que Port Aventura va significar l’impuls definitiu, ara fa deu anys, de la Facultat de Turisme i Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a centre de referència en la formació superior, la recerca i la transferència de coneixement del sector.

En definitiva, Port Aventura ha desenvolupat una tasca cabdal en el desenvolupament socioeconòmic de les nostres deu comarques. No obstant això, el Centre Recreatiu i Turístic (CRT), que acull el parc d’atraccions, només ha desenvolupat un 40 per cent del projecte previst. Ara, tenim l’oportunitat de seguir fent créixer aquest model d’èxit amb l’objectiu de complementar i adaptar la nostra oferta turística als nous models i productes integrats que demanda el mercat mundial i, sobretot, el nou turisme de determinats països emergents. La voluntat és continuar potenciant el turisme familiar i posicionar-nos com a referent en el turisme de negoci, una activitat creixent, de molt valor afegit i que es basa en l’existència del que s’anomena integrated resorts. A la pràctica, són una gran una oferta hotelera amb un conjunt de serveis entre els que destaquen grans espais per a reunions, convencions, un àmplia oferta comercial i de restauració, teatres i casinos.

... i ara, la gran oportunitat es diu BCN World

BCN World ens brinda una ocasió única i irrepetible per consolidar-nos com a destinació turística mundial d’alta qualitat, amb absoluta harmonia, plena adaptació i total consens amb el territori. És el compromís dels promotors i vetllarem perquè així sigui. De fet, la implicació directa de Port Aventura ja n’és el millor aval. La inversió serà de 4.700 milions d’euros, amb una contractació de 17.000 treballadors en la fase de construcció i de 30.000 quan estigui plenament en funcionament. En la difícil conjuntura econòmica, esdevé extraordinàriament important poder acollir un projecte d’aquesta envergadura. La nostra demarcació va tancar el 2013 amb la taxa d’atur més elevada de tot Catalunya, amb un 27 per cent de treballadors sense feina (113.000 persones).

A més, el projecte és compatible i complementari amb la indústria, les empreses i el comerç del territori, com ha demostrat i segueix demostrant Port Aventura. Estem segurs que la cerca de sinergies serà beneficiosa per tothom. La previsió de rebre 10 milions de turistes l’any suposarà un revulsiu pel territori. També en l’àmbit acadèmic i del coneixement a través de la Facultat de Turisme i Geografia de la URV.

Així mateix, estem convençuts que els dubtes i els recels al projecte (tot sigui dit, molt similars als que van sorgir ara fa 20 anys amb la creació de Port Aventura) ajudaran a millorar-lo i a fer-lo més sòlid. Amb aquest manifest, expressem que volem BCN World al nostre territori perquè, com acabem de descriure, és una oportunitat que no podem deixar escapar. No ens ho podem permetre. Per això, demanem al Parlament, i consegüentment als partits polítics, que actuïn amb responsabilitat i que la modificació de llei, amb tramitació per procediment d’urgència, sigui satisfactòria per acollir el projecte a la nostra demarcació.

Ens ho hem de deixar perdre?

Aquesta és la pregunta que el territori s’ha de fer. La que els sota signants ens fem i la que volem traslladar convenientment als nostres representants polítics per tal de que entenguin el moment històric i decisiu que vivim i, per tant, siguin capaços d’encarar aquesta oportunitat d’inversió amb valentia, responsabilitat, consciència de servir als ciutadans que els hem escollit i amb la vista posada en guanyar un futur que no ens convé perdre. Ara no. Malauradament aquest territori està massa farcit de greuges i oportunitats mal calculades i desaprofitades.

Ara és l’hora. Si no es fa bé la feina o no es prenen les decisions encertades, qui es veu en cor d’entomar i fer-se responsable de la pregunta: “per què vareu deixar perdre BCN World?

   

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Que l’Ajuntament de Reus manifesti el suport al manifest Volem BCN World.   

2.- Traslladar aquest acord i posar-lo en coneixement de les Cambres de Comerç de Tarragona, Reus, Tortosa i Valls; associacions empresarials del territori; la patronal de petites i mitjanes empreses PIMEC, el sindicat UGT i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.

{/slider
MOCIÓ PER LA INSTAL·LACIÓ DE DESFIBRIL·LADORS EN PUNTS CLAUS  MUNICIPALS

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort en el món occidental i, d’entre aquestes destaca la mort sobtada cardíaca. Les parades cardíaques fora d'un centre sanitari són un problema de primera magnitud per a la salut pública. Cada any se’n produeixen al nostre país al voltant de 25.000, la qual cosa equival a una mitjana d'una parada cardíaca cada 20 minuts. Es calcula que aquests accidents cardiovasculars ocasionen quatre vegades més morts que els accidents de trànsit. A més, a l’Estat espanyol, cada any, 68.500 pacients pateixen un infart agut de miocardi, dels quals aproximadament un 30% moren abans de poder ser atesos en un hospital.

La fibril·lació ventricular és la responsable inicial de fins a un 85% de les parades cardíaques extrahospitalàries. L'experiència acumulada en aquestes dècades en les unitats de vigilància intensiva demostra que l'efectivitat de la desfibril·lació primerenca en la recuperació d'un ritme cardíac eficaç és del 90% quan és possible efectuar la desfibril·lació en el primer minut d'evolució de la fibril·lació ventricular. Aquesta efectivitat disminueix molt ràpidament, concretament per cada minut de retard a l’hora de desfibril·lar, es redueix la supervivència entre un 7% i un 10%, de manera que després de deu minuts les possibilitats de sobreviure són mínimes.

Hi ha unanimitat en la literatura i en les societats científiques sobre l'estratègia per a respondre davant de la parada cardíaca. Aquesta estratègia descansa en les quatre anelles, relacionades entre si; parlem de la cadena de supervivència:

Alerta immediata davant d'una possible parada. Inici precoç de la ressuscitació cardiopulmonar bàsica per testimonis. Desfibril·lació. Suport vital avançat en escassos minuts.  En aquesta seqüència, la desfibril·lació precoç és la clau per a la supervivència.

Avui dia hi ha desfibril·ladors iguals que els que s'utilitzen en els hospitals, són automàtics i els pot utilitzar qualsevol persona, sense necessitat de ser metge (infermers, auxiliars de clínica, tècnics de transport sanitari, zeladors, forces de l'ordre públic, socorristes, etc.), després d'un curs formatiu adequadament acreditat. El cost de cada unitat és d’uns 1.500 euros es poden instal·lar en espais públics de la nostra ciutat com Palau, biblioteques, instal·lacions esportives, teatres, centre educatius, etc., que reduirien en un 20% el nombre de morts sobtades.

Els desfibril·ladors semiautomàtics són de fàcil maneig i compten amb un enorme avantatge de seguretat, els elèctrodes de l'aparell detecten quan el cor fibril·la i només en aquest cas autoritzen la descàrrega elèctrica, que es fa polsant només un botó. És fàcil entrenar qualsevol persona en el seu maneig, encara que no disposi de formació sanitària específica.

Pel que respecta a la formació específica per la llei d’acord a la Llei 3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport, tots els professionals en actiu que exerceixin tasques regulades per aquesta llei han de tenir competències d’assistència sanitària immediata, referides a la reanimació cardiopulmonar.

D’acord al decret 82/2012 que regula el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, en la seva pàgina 52249, apartat Mitjans Sanitaris, diu que si un centre no pot certificar l’arribada dels serveis públics d’emergències mèdiques en un màxim de cinc minuts ha d’adoptar les mesures, com a mínim, que s’especifiquen en la taula 1 de l’esmentat decret.

Aquesta taula 1 classifica els diferents tipus d’instal·lacions, requereix d’adoptar mesures d’autoprotecció en “tots aquells edificis que acullin activitats comercials, administratives, de prestació de serveis o de qualsevol tipus, sempre que tinguin una ocupació inferior a 2000 i superior a 500 persones.    

Atès que el nostre municipi és un dels més extensos en km2 de l’entorn i es caracteritza per una dispersió de les diferents centralitats, caldria preveure una distribució en funció de les distàncies i dels llocs de més concentració de ciutadans i ciutadanes en moments concrets, puntuals o bé contant (Xarxa dels equipaments culturals, Auditòri, Pavellons, pistes esportives, espais municipals...).

Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:

1.- Iniciar un estudi de l’any en curs per tal que Reus disposi d’una xarxa de desfibril·ladors municipal en punts clau del municipi, com podrien ser els equipaments esportius de la ciutat, les seus de consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, o els polígons o àrees d’activitat econòmica.

2.- Realitzar un pla plurianual d’inversió per tenir la xarxa i al personal format que previsiblement l’utilitzarà. Cercar la complicitat públic-privada tant el cost de la instal·lació/manteniment com en la formació.

3.- Donar a conèixer el pla de manera transversal a tot el personal de l’ajuntament i a la ciutadania, i incorporar-ho als diferents plans específics de seguretat i al Pla de Seguretat Local. 

{/slider
PREGUNTA EN RELACIÓ AL COBRAMENT DE LA PAGA MERITADA DE LA PAGA EXTRA DE NADAL  DEL 2012

Diversos Ajuntaments de Catalunya com són Rubí, Barcelona, Sant Cugat del Vallès, El Vendrell, Sant Quirze, i molts d’altres han cobrat o cobraran la part meritada de la paga extra de Nadal de 2012, una paga que els treballadors de l’administració pública no van cobrar a causa del decret de mesures antidèficit del govern central.

En les sessions plenàries celebrades en els diversos Ajuntaments la majoria de les forces polítiques han acordat que les plantilles cobrin la part meritada d’aquesta mensualitat. En total són 44 els dies que s’han de pagar als treballadors del consistori i dels diferents organismes i patronats.

Diverses sentències judicials assenyalen la possibilitat de tornar la part meritada de la paga extraordinària de desembre de 2012, basant-se en un principi pel qual no se li pot treure a cap empleat aquella  part proporcional que ja ha guanyat.

Atès que l'Alcalde va reconèixer públicament el passat mes de febrer que el balanç de l'Ajuntament de Reus havia tingut benefici i que es va tancar l'exercici amb més d’un milió d'Euros de lo previst.

Atès que els treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organisme haurien de cobrar la part meritada de la paga extra de Nadal del 2012 que no van cobrar.

El grup municipal Ara Reus fa les següent preguntes:

1.- Té previst l’Ajuntament de Reus pagar als treballadors de l’Ajuntament de Reus, Empreses municipals i Organisme la part meritada de la paga extra de Nadal del 2012 que no van cobrar?

2.- Quant té previst l’Ajuntament de Reus realitzar els pagaments? 

{/slider

PREGUNTA EN RELACIÓ A L’ESPORGA I EL TRACTAMENT DE L’ARBRAT DE REUS

El grup municipal Ara Reus va fer públic en roda de premsa el 2 de setembre del 2013 les nombroses queixes que s’havien rebut de veïns afectats per la manca d’esporga i tractament d’arbrat en nombroses vies públiques de la ciutat. Uns dies més tard el govern anunciava l’adjudicació del concurs per fer l’esporga de la ciutat per valor de 61.000 euros.

A dia d’avui encara queden molts carrers i vies sense esporgar i seguim rebent un bon nombre de queixes i denuncies per part de ciutadans de Reus. La majoria d’aquetes queixes provenen de barris i de carrers de menor trànsit circulatori i de vianants però que es mereixen el mateix tracte i els mateixos serveis. 

No és de rebut que hi hagi ciutadans que paguen els seus impostos i que no reben els mateixos serveis que d’altres. Des d’Ara Reus creiem que hi ha una discriminació als veïns que viuen en determinats barris i carrers de la nostra ciutat. 

Aquesta deixadesa municipal no només afecta a l'estètica dels carrers de la ciutat, sinó també a la salubritat dels nostres ciutadans. Les molèsties que ocasiona la falta d’esporga a la ciutat de Reus deriva en la proximitat dels arbres a la façana, interferències amb vehicles en calçades o senyalització viària, per interferències amb lluminàries de la via pública, per proximitat a línies elèctriques, per problemes estructurals i destorb amb vianants en el cas de branques baixes

Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següent preguntes:

1.- Té previst l’Ajuntament de Reus esporgar i fer els tractaments de la totalitat de l’arbrat de la via pública i que són competència municipal?

2.- Quant té previst l’Ajuntament de Reus finalitzar les tasques d’esporga?

3.- En cas contrari, quina solució i/o resposta espera donar l’Ajuntament de Reus als veïns que no tenen els arbres del seu carrer esporgats?

{/slider

 

PREC PERQUÈ S’ADAPTI LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS

La Biblioteca Central Xavier Amorós està instal·lada a l’antic escorxador municipal, mostra d’arquitectura industrial de finals del segle XIX, dels arquitectes Francesc Borràs Soler i Pere Caselles, construït el 1889 i ara restaurat en els seus elements més interessants. La nova construcció ha respectat les singularitats de l’edificació antiga, amb els patis interiors i la cobertura exterior.

Alguns usuaris s’han adreçat al nostre grup municipal per fer-nos arribar un suggeriment en relació a les instal·lacions de les zones d’estudi i treball. Segons ens han informat les taules habilitades per a treballar no disposen de punts de corrent d’electre ni endolls per a carregar el ordinadors portàtils.

Atès que l’ordinador i els dispositius mòbils són eines bàsiques per al desenvolupament dels estudis.

El grup municipal Ara Reus fa el següent prec:

1.- Que s’instal·lin punts d’electre i endolls per a poder carregar els portàtils i els dispositius mòbils dels usuaris de la  Biblioteca Central Xavier Amorós a les zones i taules de treball i estudi.

 

{/slider