Propostes presentades
2012
ple-municipal-30112012
MOCIÓ PER UNA POLÍTICA DE SEGUIMENT, ASSESSORAMENT I SUPORT ALS AFECTATS PER LES OCUPACIONS IL·LEGALS
L’onada d’ocupacions il·legals que està aflorant amb la crisi esquitxa a una gran quantitat de barris perifèrics i obrers de Reus i també al centre de la nostra ciutat.
Al grup municipal d’Ara Reus hem rebut diverses trucades per part de propietaris i/o veïns de diversos punts de la ciutat demanant-nos suport i ajuda en aquest sentit. La situació actual és complicada ja que el nombre de pisos ocupats de forma il·legal en alguns barris supera la desena i comporta malestar per als veïns de les vivendes ocupades i per als propietaris de les mateixes.
Alguns dels afectats han decidit tapiar les vivendes dels blocs i pisos que han estat en alguna ocasió ocupats o que han estat vulnerables a la seva ocupació. Aquesta decisió s’ha pres en la majoria dels casos després de viure incidents amb els subministraments de la llum, aigua i gas. Un exemple seria el viscut al Barri Gaudí a principis d’octubre on uns desconeguts van entrar en un pis, propietat d’una entitat bancària, per desmantellar i robar les instal·lacions de coure. En poca estona es va escampar un fort olor a gas per tot l’edifici, que va alertar als veïns, els qui van haver de trucar d’urgència a la companyia perquè tanqués els subministrament.
Els Blocs Bofill del barri Gaudí és una de les zones de la capital del Baix Camp on s’estan donant més casos d’ocupacions il·legals, una situació, però, que també ha arribat a altres barris com el Fortuny, Parcel·les Casas, Carrer Ample, Passeig Mata...Des del moviment veïnal es denuncia, per una banda, que l’augment del parc immobiliari de bancs i caixes ha agreujat aquesta tendència i, d’altra banda, exposen que s’evitarien alguns d’aquests casos si els propietaris i/o titulars dels habitatges optessin per tapiar les portes i les finestres de les seves vivendes o donessin autorització perquè alguna empresa o entitat duguessin a terme aquesta mesura pal·liativa.
Habitualment aquests tipus d’accions estan vinculades directament a grups de persones molt concrets, però actualment la dimensió del problema ha crescut i avui en dia estan fins i tot ens trobem a famílies amb nens petits amb risc d’exclusió social que opten per aquesta opció. Tot i que respectem la voluntat que tothom ha de tenir dret a una vivenda digna, creiem que tenim a un grup de ciutadans que estan molt desprotegits davant d’aquesta problemàtica i que en cas d’ocupació il·legal la justícia triga un promig de sis mesos en actuar. Altres afectats d’aquesta problemàtica són els veïns dels blocs ocupats que són els que han de conviure amb situacions de malestar i accions incíviques, que fins i tot reben amenaces personals en cas d’emprendre qualsevol acció legal o informativa mitjançant els cossos de seguretat.
És per aquests motius que les associacions i els propietaris ens demanen solucions a les administracions públiques per tal d’oferir un servei de seguiment, assessorament i suport als afectat per les ocupacions de la mateixa manera que ho estem fent amb les famílies que han estat desnonades. Hauríem de crear un protocol d’actuació legal en la que les Brigades poguessin tapiar les finestres i portes d’aquells habitatges en els que els propietaris hagin donat consentiment per bloquejar els accessos per tal d’evitar les ocupacions il·legals de les seves propietats privades.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Habilitar un servei de seguiment de la situació global dels pisos ocupats de forma il·legal, amb la finalitat de visibilitzar una realitat sovint oculta.
- Oferir als propietaris i/o titulars dels pisos ocupats un servei d’assessorament legal tot creant convenis de col·laboració amb totes aquelles entitats i/o professionals que vulguin oferir aquest servei d’assessorament.
- Incorporar tota aquesta informació i funcions al Pla Local de l’Habitatge perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cara al futur.
- Estudiar iniciatives municipals innovadores per fer front a la problemàtica amb l’ocupació il·legal de pisos.
MOCIÓ PER DINAMITZAR L’OCUPACIÓ D’ALGUNS HABITATGES BUITS DE REUS EN PROPIETAT DELS BANCS I PROMOTORS
Per arranjar un problema primer l’hem detenir focalitzat. Des d’Ara Reus hem estat treballant durant setmanes per conèixer quina és la quantitat de pisos buits que hi ha a la nostra ciutat i ens hem trobat amb la sorpresa que no hi ha cap departament i/o institució pública o privada que tingui un número aproximat o una estimació de quin és el parc immobiliari en situació desocupada a la nostra ciutat.
Fent una mica de recerca en mitjans de comunicació hem trobat un publicació de mitjans de juny de 2012 en la que l’arquitecte Enric Suárez hauria publicat un informe titulat Crisi i bombolla 2000-2009 en el que hauria aconseguit reunir pacientment dades estadístiques que xifrarien en 5.807 habitatges buits a la ciutat de Reus. La mesura s’ha fet en base a habitatges que disposen de comptador d’aigua. Tot i la possible desviació numèrica és una xifra que s’ha de tenir en compte i a la que entre tots i hem de posar solució.
El dret de l’habitatge és un mandat constitucional, recollit en l’article 47 de la Constitució Espanyola, i que en l’article 33, descriu la limitació el dret a la propietat privada al compliment de la seva funció socials, i en l’article 24 que garanteix la tutela judicial. Aquest principi estaria incomplert degut a la gran quantitat de pisos buits acumulats en gran part per bancs i caixes, molts d’ells provinents d’execucions hipotecàries i fallides de promotores.
Les entitats bancàries i els grups promotors immobiliaris són, en la major part de casos, els titulars d’aquests habitatges buits que no es destinen al mercat de compra o lloguer ni s’apliquen a funcions socials. Estem davant d’un conflicte social que cada dia afecta i pot afectar a més famílies de Reus i la necessitat dels joves a un habitatge pel seu correcte desenvolupament i emancipació.
Reus ja va aprovar una moció que donava el suport a un nou servei d’assessorament sobre el deute hipotecari i la mediació amb les entitats financeres adreçat a les famílies amb dificultats per fer front a la hipoteca. És per aquest motiu que es podria seguir treballant per dinamitzar el parc immobiliari destinat al lloguer social to creant convenis amb les entitats bancàries i els promotors immobiliaris.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l’Ajuntament de Reus aprovi amb caràcter d’urgència mesures destinades per a que els pisos buits de la nostra ciutat en propietat i/o titularitat de banc i promotors immobiliaris siguin ofertats en règim de lloguer i posats a disposició de famílies i/o persones.
- Crear un cens d’habitatges buits a la nostra ciutat, tenint present la propietat del mateixos; per implementar la borsa d’habitatge i ofertar-los mitjançant l’oficina d’habitatge del nostre Ajuntament.
- Crear convenis amb les entitats bancàries i promotores immobiliàries per a que s’esforcin per ocupar els habitatges buits.
- Incorporar tota aquesta informació i funcions al Pla Local de l’Habitatge perquè siguin tingudes en compte alhora de planificar les actuacions corresponents de cara al futur.
- Crear un marc normatiu legal que defensi els interessos dels propietaris i/o titulars dels habitatges per tal d’assegurar els cobraments de les mensualitats així com els possibles desperfectes que s’ocasionin en les mateixes.
MOCIÓ PER CERCAR UN ESPAI DIGNE I EN CONDICIONS PER GUARDAR ELS PASSOS DE SETMANA SANTA
La Setmana Santa és un cicle festiu que commemora la passió i mort de Jesucrist i culmina en el Diumenge i Dilluns de Pasqua.
La Setmana Santa a Reus, avui, és la suma d’elements ben diversos que expliquen la seva riquesa. Processons, actes litúrgics i costums exterioritzen la religiositat que durant segles va caracteritzar majoritàriament els reusencs i que una part continua vivint en l’actualitat. Però, a més, la Setmana Santa ha generat un patrimoni material format, sobretot, per passos de processó i un patrimoni immaterial que aplega costums i actes. Tot plegat no seria possible sense el teixit associatiu en què les persones s’apleguen per tal de definir i organitzar els actes. El darrer component que s’hi afegeix és el valor identitari d'alguns dels seus actes o elements, i que s’ha fet encara més evident els darrers anys.
El Patrimoni de la Setmana Santa Reusenca està format per:
-
Nostre Pare del Calvari, obre de modest i Gené i consta de tres figures (Jesús-1944, Simó de Sirene-1945 i centurió Romà de 1949) i el pas de la “Verge del Calvari” obra de Joan Salvadó Voltes datada per 1952.
-
La negació de Pere, obra de Joan Rebull de 1958
-
Sant Crist de la Creu, obra anònima datada 1939.
-
Pas del Sant Sopar, fet al taller de Pere Brecha de la ciutat d’Olot (1950) on hi consten tretze talles de fusta policromada.
-
Pas de l’Oració de l’Hort, talla d’autor desconegut, que consta de cinc figures i que ja estava documentat al 1616.
-
El petó de Judes, obra de Ramon Ferran Pagés de 1962 amb dues figures
-
Nostre Pare Jesús a la columna, obra de l’escultura Teresa Vidal i Nolla de l’any 1952.
-
Sant Just i Pastor de l’any 1950 format per dues figures de Joan Rebull.
-
Jesús troba la seva Mare de l’any 1951 i obra que consta de quatre figures de l’escultor vallenc Josep Busquets Ódena.
-
Primera caiguda de Jesús de l’any 1946 obra de Joan Sotoca i Montserrat que consta de tres figures. Aquest Pas que pertany a la confraria de Sant Josep Obrer porta potencies d’or obra dels orfebres reusencs Solé Joiers.
-
Verge de l’amargura de 1941, obra de Claudi Rius Garrich de Barcelona.
-
La verònica de 1950, obra de Josep Mª Camps i Arnau de Barcelona.
-
Segona caiguda de Jesús de 1957, obra de Ramon Ferran Pagès.
-
Ecce Mater Tua de l’any 1942, obra anònima en la que el Crist està fet de fusta policromada.
-
Verge de la Soledat de 1941, obra de Joan Sotoca i Montserrat.
-
La Pietat de l’any 1956 obra de Martí Llauradó de Barcelona de 1956
-
Davallament de la Creu de 1687, consta de sis figures, obra anònima daurada a principis del segle XVIII per Joan Pau Farré.
-
Sant Sepulcre de l’any 1940 obra de modest Gené i Roig.
La major part d’aquests passos i misteris es troben actualment en una nau antiga al Carrer Castellvell en situacions molt deplorables. El sostre de la nau té filtracions d’aigua, humitats i han caigut alguns trossos de sostre i paret. Molts dels confrares veuen amb preocupació l’estat de la nau on estan guardats els seus passos i pateixen perquè algun dia caigui damunt d’algunes de les figures trossos del sostre i puguin malmetre alguna de les imatges de les confraries.
Com a data simbòlica hem de dir que el valor econòmic i patrimonial dels passos és tant gran que no hi ha cap empresa d’assegurances que vulgui cobrir i assegurar el valor de les mateixes.
Un patrimoni de la Setmana Santa com el que tenim a Reus es mereix estar en un espai digne i en condicions per no haver de fer despeses econòmiques en cas que algun dia, Déu no vulgui, s’escapci alguna de les imatges per algun accident degut al ruïnós estat en que es troba la nau on actualment es guarden els passos.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l’Ajuntament de Reus es comprometi a cercar amb caràcter d’urgència un espai digne i en condicions on poder guardar els passos de la Setmana Santa reusenca.
PREC PERQUÈ S’AMPLIÏ LA CAPACITAT DE LES BÚSTIES DE CORREU ELECTRÒNIC DELS GRUPS MUNICIPALS
Les bústies de correu electrònic dels grups municipals reben una gran quantitat d’informació cada dia que permeten el funcionament del mateix en el seu dia a dia.
Gràcies als correus electrònics rebem convocatòries a sessions, consells, reunions, juntes de portaveus, esdeveniments, actes d’agenda dels Regidors, pressupostos, presentacions... però la capacitat de les mateixes està limitada a 240 Megas. En moltes ocasions els arxius que s’envien als grups municipals són molt pesats i ocupen molta memòria del servidor que tenim assignat. Aquest fet provoca que l’emmagatzema’t d’informació sigui molt pobre i que la quota de capacitat s’assoleixi amb molta freqüència.
Per aquests motius el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:
- Que s’ampliï la capacitat de les bústies de correu electrònic dels grups municipals.
PREGUNTA PER CONÈIXER EL DEUTE DE L’AJUNTAMENT DE SUBVENCIONS CONCEDIDES A ENTITATS SENSE ÀNIM DE LUCRE I ASSOCIACIONS DE VEÏNS
Les associacions de veïns són entitats constituïdes per veïns i veïnes que treballen voluntàriament per millorar la qualitat de vida dels barris de la ciutat de Reus. És a dir, intervenen i proposen actuacions perquè arribin els serveis bàsics - educatius, sanitaris, culturals, de mobilitat- a tothom.
Les associacions de veïns històricament han abanderat reivindicacions populars davant de l’exclusió social, la degradació ambiental, l'especulació urbanística, entre d'altres agressions al veïnat.
A més, Reus es constitueix como una de les ciutats catalanes més riques en quant a entitats culturals i entitats sense ànim de lucre que fan de la nostra, una ciutat viva i arrelada al teixit associatiu. Bona part d’aquestes entitats tenen com a objectiu primari donar suport a un aspecte d'interès públic o privat sense propòsits comercials actuant en àrees tan diverses com l’art, la cultura, la llengua, l’educació, l’emprenedoria, la recerca científica, l’oci...
Malgrat les organitzacions sense ànim de lucre i associacions de veïns no actuïn per a generar beneficis econòmics, necessiten generar uns ingressos per a finançar les seves activitats. No obstant això, aquests ingressos poden ser limitats, o fins i tot, restringits legalment. Aquestes organitzacions normalment reben fons d’administracions públiques, sempre que es justifiquin les despeses.
Des d’Ara Reus hem mantingut reunions amb diverses entitats i associacions i totes elles ens han transmès la necessitat que l’administració faci efectiu els ingressos d’aquelles subvencions que han estat concedides i que per la seva part han estat justificades d’acord amb el reglament actual. Tenim casos de l’any 2011 de presidents i membres de les diverses juntes que han hagut d’avançar diners de la seva butxaca per tal de poder fer front a les despeses que ha generat l’organització dels esdeveniments que han celebrat i que a dia d’avui encara no han rebut cap ingrés.
Pels motius anteriorment exposats, Ara Reus fa les següents preguntes:
- Quin és el deute actual de subvencions concedides que té l’Ajuntament de Reus amb les diverses entitats sense ànim de lucre i associacions de veïns?
- Quan té previsió l’Ajuntament de Reus de fer efectius els pagaments?