La metropolitana i la intermodal, seran o no seran

No podem perdre més temps. La ciutadania del Camp de Tarragona necessitem que la construcció de l’estació intermodal sigui un fet i no una promesa que s’esfuma amb el pas del temps a causa d’entrebancs generats per agents del nostre territori. Responsabilitat política per a desencallar una reivindicació històrica. En qüestions d’extrema urgència i de sentit comú com aquesta cal unió de territori per executar el projecte. 

L’1 d’abril de 2022, en una reunió a la Subdelegació del Govern central a Tarragona es va acordar que l’estació intermodal es faria a Vila-seca i que les seves obres s’iniciarien el 2026 amb una inversió inicial de 35 MEUR. En aquella trobada hi va participar el Ministeri de Transports, la Generalitat i els alcaldes de Tarragona, Vila-seca, Salou, Cambrils, La Canonja i Reus, així com representants de la Diputació. Es posava fi a més d’una dècada de debat sobre on s’havia d’ubicar la reclamada estació. El ministeri preveu que l’estació intermodal tingui una demanda de més de 1.850.000 viatgers anuals. 

El projecte de construcció de la futura estació intermodal al Camp de Tarragona ha de ser una infraestructura estratègica per al desenvolupament social, logístic i econòmic del territori. Té com a objectiu millorar la connectivitat ferroviària i viària, facilitar la intermodalitat i enfortir la competitivitat del territori dins el Corredor Mediterrani. Es tracta d’una ubicació estratègica des del punt de vista mobilitat, ja que compta amb connexió directa amb la infraestructura més important del territori l’aeroport de Reus, que cada any augmenta el nombre de passatgers i es calcula assolir la xifra d’1,3 milions el 2025. També s’enllaçaria amb les principals vies ràpides per carretera (A-7, AP-7); amb tres línies ferroviàries (RT1, R14 i R15) i amb el futur TramCamp. 

Recentment, l’alcalde de Tarragona, el senyor Viñuales ha proposat a la Generalitat i al ministeri espanyol traslladar la ubicació de l’estació a la zona de l’Horta Gran del seu municipi, un moviment centralista i deslleial que posa en risc l’execució del desitjat projecte, tot deixant de costat la resta del Camp de Tarragona i comprometent un projecte prèviament pactat per les parts implicades. Aquest canvi de rumb tarragoní ha generat preocupació entre diverses institucions del territori, com la Cambra de Comerç de Reus, l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) i altres entitats del Camp de Tarragona, que s’han mostrat contràries a qualsevol canvi que pugui posar en perill el projecte tal com està previst. Replantejar la ubicació podria implicar allargar els terminis, generar costos addicionals i posar en risc el finançament del projecte. Això tindria un impacte molt negatiu sobre el territori i dificultaria la posada en marxa d’una infraestructura urgent per a la nostra zona. Salou també ha reaccionat. El seu batlle, el senyor Granados prefereix ubicar l’estació a prop d’uns terrenys de l’Aeroport de Reus. De fet, aquest projecte va arribar a estar adjudicat l’any 2009 com una segona fase de l’estació del Camp de Tarragona, però les obres van aturar-se el 2010. 

Els diversos posicionaments són legítims, però cal pensar en global, cal pensar en els 2 milions d’usuaris de regionals de la nostra demarcació que reclamen, amb raó, infraestructures més eficients i millors serveis. L’estació intermodal, infraestructura vertebradora, podria ser un dels projectes estrella de la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Però perquè aquesta es constitueixi, primer hi ha d’haver consens entre els governs del territori en àmbits de gran importància. L’Àrea Metropolitana serà, o no serà.