Propostes presentades
2011
ple-municipal-07102011
MOCIÓ PER LA IMPLANTACIÓ DE LA FINESTRETA ÚNICA
La majoria de les empreses que volen iniciar l’activitat laboral tenen moltes dificultats a l’hora d’establir-se o de desenvolupar el seus serveis a la nostra ciutat. Això es produeix per diverses raons entre les que s’inclouen les derivades de les exigències administratives particulars de cada administració, l’absència d’informació clara i fàcilment accessible sobre els requisits necessaris i sobre la forma de com s’han de realitzar el tràmits. A més l’hi hem d’afegir el factor de la temporalitat que es triga en rebre una llicència d’activitat.
El teixit empresarial net, que determina el cens productiu de Catalunya després de tancaments i noves constitucions, s'ha reduït en 3.853 empreses durant els set primers mesos de l'any en relació amb el mateix període del 2010 i a la nostra demarcació s’han destruït un total de 475 empreses segons l’informe que va emetre l’empresa Axesor el passat més d’agost.
Reus sempre ha estat una ciutat de caràcter emprenedor i de voluntat empresarial. Com a dada simbòlica hem de recordar que el nostre comerç local representa un 30% del P.I.B. de la nostra ciutat.
Més de 9.000 aturats a la nostra ciutat és una xifra esgarrifadora en la que hi hem de trobar solucions entre tots i hem de crear les mesures adequades per poder generar creació i captació de noves empreses que generaran directa i indirectament llocs de treball.
L’ocupació i la creació de treball ha estat, és i serà una de les prioritats d’ara Reus. Així ho tenim reflectit en el nostre programa electoral i al llarg de la legislatura anirem presentant mesures que creiem positives per la creació de més treball pels nostres ciutadans.
Per resoldre aquest problema, el nostre grup municipal contempla la possibilitat de crear una finestreta única que ofereixin tota la informació necessària a les empreses que desitgin instal·lar-se o prestar els seus serveis a la nostra ciutat.
Aquesta finestra única ha de ser accessible telemàticament (Internet) i ha de proporcionar tant la informació necessària com facilitar la realització dels tràmits requerits.
L’objectiude l’Administració Digital ha de ser la d’incrementar les possibilitats de comunicació entre la ciutadania i el Govern, emprant un canal digital que millorarà la qualitat de les relacions.
Aquet sistema oferirà:
-
Major disponibilitat d’horari, a qualsevol hora i dia de la setmana.
-
Major proximitat del servei, des de qualsevol lloc on es disposi de connexió.
-
Major eficàcia de la interacció, la informació aportada està en format electrònic i admet la possibilitat de respondre pel mateix canal.
-
Major integració del procés ja que en el procediment per Internet s’admet la possibilitat de realitzar el pagament on-line de les taxes associades i, d’aquesta forma, s’evita un altre desplaçament a alguna entitat bancària
D’aquesta manera creiem que podríem reduir el nombre de visites presencials que cada dia rep l’OAC i que amb el mateix nombre de professionals podríem crear un protocol d’actuació que agilitzaria i prioritzaria la regulació dels expedients que sol·licitessin una llicencia d’obertura d’un negoci.
Per tal que tot això fos possible també s’haurien de crear convenis amb la Cambra de Comerç de Reus, la Unió de Botiguers i amb diferents Col·legis Professionals de la nostra ciutat.
Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:
Que l’equip de govern es comprometi a implantar en la major brevetat de temps el sistema de finestra única per tal de poder facilitar i agilitzar els tràmits administratius i per les obertures de les noves activitats a la nostra ciutat.
PREGUNTA SOBRE EL FUTUR DEL CARRIL BICI
Reus va fer una aposta per la circulació de vehicles no contaminants amb la instal·lació del carril bici. Un carril bici que va ser aprovat per la guàrdia urbana i que va costar una despesa monetària important a les arques municipals.
Els prop de 23 quilòmetres de carril bici, han de servir per permetre la convivència entre bicicletes, vehicles motoritzats i vianants; tenint en compte que hauríem de treballar per cohesionar els barris i les urbanitzacions amb el centre ciutat. Creiem en els mitjans de transport no contaminants i creiem que Reus pot ser una ciutat més neta i més Europea.
Una vegada més, des d’ara Reus, defensem la implicació de la Societat Civil en qüestions de desenvolupament i creixement de ciutat.
L’últim exemple el tenim en la senyalització prohibitiva a la circulació de les bicicletes en els carrers que donen accés a la plaça Mercadal. Ens trobem carrers on s’han tret les senyals i d’altres que encara hi seguim tenint la prohibició. ¿Quins són el criteris que s’han seguit per decidir per on pot passar una bicicleta i per on no pot passar? Perquè tenim la impressió que aquesta decisió s’ha fet una mica a l’atzar i no pas tenint en comptes aspectes de mobilitat.
Creiem necessari que la societat civil i les entitats que defensem els interessos de la circulació de les bicicletes – com és Bicicamp – siguin part activa en el treball del manteniment dels carrils bicis i en l’implantació de nous carrils.
És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.
-
Què pensen fer amb el carril bici ja instal·lat i aprovat per la guàrdia Urbana?
-
Per què no es treballa des de l’equip de govern per promoure l’ús de la bici oferint una seguretat viaria a aquest sector d’usuaris i una educació de convivència entre bici, vehicle motoritzat i vianants?
PREGUNTA SOL·LICITANT QUINES FACTURES S’HAN AMAGAT SEGONS LES DECLARACIONS QUE HA FET A CATALUNYA RADIO
El passat dimecres va fer unes declaracions a Catalunya Radio on afirmava que s’havien amagat Factures per l’anterior govern en valor de 10 milions d’euros.
D’això se’n diu actuació d’alteració i ocultació de la realitat dels comptes Municipals en caràcter fraudulent i enganyosa als ciutadans de Reus.
És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.
-
Quina és la relació de les factures que estan amagades?
PREGUNTA DEL COST DEL NOU HOSPITAL A L’AJUNTAMENT DE REUS
Tot just aquesta setmana hem celebrat el primer any d’obertura del nou Hospital de Reus. Un Hospital que era necessari, que és tres vegades més gran que l’anterior i que ha representat una inversió de més de 170 milions d’euros.
No entrarem en el nivell de satisfacció dels treballadors, ni tant sols en les famoses retallades que s’estan duent a terme i que, a dia d’avui, a la nostra ciutat encara no les coneixem.
El nostre és un Hospital privat, i des del nostre grup municipal no sabem quina planificació d’amortització de capital es va fer sobre la inversió tant de la infraestructura com dels costos de manteniment que generaria l’Hospital. Recordem que com a hospital privat no tenim el 100% dels ingressos de la seguretat social.
Entenem que, com Hospital municipal privat els primers que s’han de beneficiar dels serveis sanitaris són els nostres ciutadans de Reus, tot i que hem de tenir en compte la partida que rebem del concert de l’ ICS.
Ara Reus aposta per l’ increment en l’explotació dels nostres centres sanitaris i que hem d’invertir en personal assistencial.
És per això que el grup municipal ara Reus fa la següent pregunta.
-
Quin és el cost econòmic directe o indirecte que ha suposat per les arques municipals (avals, finançament, crèdits, ampliacions de capital...) la construcció del nostre Hospital?
-
En l’explotació de la infraestructura, quin tant per cent ho ha fet el concert amb l’ ICS i quin tant per cent ho han fet les mútues privades?