Propostes presentades
2014
ple-municipal-13062014
MOCIÓ PER LA HOMOGENEÏTZACIÓ DELS CRITERIS PER ESTABLIR LES RETRIBUCIONS DELS CÀRRECS PÚBLICS ELECTES DE L’AJUNTAMENT DE REUS
Des d’Ara Reus hem vist aquesta darrera setmana amb la publicació de les retribucions dels regidors, regidores i càrrecs de confiança de l’Ajuntament i empreses municipals com, actualment, les assignacions per assistència o per retribucions fixes de l’alcalde i/o regidors que conformen la corporació municipal són fixades amb discrecionalitat i d'una forma arbitrària.
Això ha donat lloc a una manca absoluta d'homogeneïtzació dels criteris per establir les retribucions, així com una falta de racionalització dels mateixos, amb retribucions dels representants públics en l'administració local totalment dispars entre si i, en molts casos, desproporcionades.
De fet, els diferents partits polítics que han anat alternant-se en el poder han realitzat nombrosos pronunciaments polítics i declaracions d'intencions, el que ha donat lloc al fet que en les últimes dècades hem assistit a diversos intents de regulació que, lamentablement, s'han quedat en això; intents.
És per això que, encara que es tracta d'un problema no abordat pels governs en les successives legislatures, no per això ha deixat de tenir transcendència pública, ni ha estat exempt de polèmica, ja que ha augmentat força la desconfiança que s’ha creat al voltant de les figures dels alcaldes i regidors, sobretot per saltar a l'opinió pública casos de corrupció que, si bé no són generalitzats, si hi ha en un nombre preocupant.
La clara regulació, transparència i publicació detallada de les retribucions totals dels alcaldes i regidors són una bona eina per aclarir els dubtes que existeixen sobre tots ells i perquè els ciutadans puguin exercir un control efectiu sobre els seus representants en les institucions en lloc d'allunyar-se d'elles, com lamentablement ha succeït.
És més, l'article 75.1 de la Llei de Bases de Règim Local estableix clarament que aquestes retribucions seran incompatibles amb la percepció "d'altres retribucions amb càrrec als pressupostos de les Administracions públiques i dels ens, organismes o empreses que en depenen"; però, hi ha alcaldes i regidors que perceben diversos ingressos de la mateixa o de diferents administracions.
A més, els que han resultat electes per a càrrecs de diputat nacional o autonòmic o de senador, tot rebutjant el salari de regidor, cobren rendes en concepte de dietes per assistència a plens o comissions de govern, amb l'avantatge afegit que, en ocasions part d'aquests ingressos tenen la consideració de "indemnitzacions per raó de servei" i que, per tant, no tributen a Hisenda.
En conclusió, aquesta falta de regulació ha de ser atesa amb immediatesa, no només com a mesura econòmica, sinó com a mesura tendent a combatre la desafecció dels ciutadans per la política i a millorar la qualitat de la nostra democràcia. Per això, cal que en l'àmbit de l'administració local, l'estructura i funcionament dels ajuntaments sigui més homogènia i menys dependent de les decisions arbitràries de cada alcalde o del grup municipal majoritari.
Hem de tenir en compte que el passat 30 de maig el Ple de l’Ajuntament de Reus va aprovar l’acord de classificació dels ens dependents, de fixació del nombre màxim dels membres dels seus òrgans de govern i del nombre i retribucions del personal directiu del sector públic local. Aquest acord recull els volums, xifres, nombre de treballadors, nombres màxims en el consells d’administració de les diferents empreses municipals. Aquest ha estat el primer pas per a que la nostra administració sigui més transparent i més propera i seria el moment de redactar un acord que també regulés les retribucions dels càrrecs públics electes de la nostra administració.
En l’àmbit dels regidors, un bon començament seria homogeneïtzar els criteris pels quals es fixen les retribucions dels membres de les corporacions locals, perquè s'arribi a una racionalització i proporcionalitat dels mateixos, en atenció a les característiques pròpies de cada municipi, sobretot en aquest moment en el que travessem no només una greu crisi econòmica, sinó també una no menys important crisi política, institucional i de valors.
A títol merament enunciatiu i no limitatiu, els factors valoratius de les retribucions i/o dels seus complements podrien ser: població, renda per càpita, pressupost municipal, situació financera de l’administració, nombre de membres de la corporació, nombre de membres de la regidoria, pressupost de la regidoria i tipus de dedicació (exclusiva o parcial)
Pels motius anteriorment exposats, el grup municipal Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de tots els grups municipals redactin un catàleg i les taules salarials amb la finalitat d'homogeneïtzar els criteris per establir les retribucions per a Alcaldes i Regidors i evitar les retribucions dels representants públics en l'administració local totalment dispars i en ocasions desproporcionades.
- Que proposi la resta de modificacions legals necessàries per garantir que els membres de corporacions locals no puguin rebre cap remuneració corresponent a l'exercici d'un altre càrrec o funció pública que tinguin, compatible amb la condició d'alcalde o regidor, ja sigui electe, de govern o un altre de qualsevol administració pública o dels ens, organismes i empreses que en depenen. Entenent que dins d'aquest concepte de remuneració s'inclouen dietes o indemnitzacions, encara que amb l'excepció que es podran rescabalar certes despeses taxats ocasionades en l'exercici del seu càrrec, prèvia justificació fefaent dels mateixos.
PREC PER L’ACOMPLIMENT DELS ACORDS PRESOS EN ELS PLENS MUNICIPALS
La presentació de mocions en el Ple de l’Ajuntament és un dels mecanismes que tots els grups municipals, a iniciativa pròpia o a demanda de col·lectius de la ciutat, tenim per presentar i debatre resolucions o acords sobre assumptes que afecten als ciutadans i ciutadanes de Reus, la seva qualitat de vida, la millora del serveis públics, ...
L’acompliment de les resolucions adoptades i dels acords presos en l’aprovació d’aquestes mocions impliquen en una bona part dels casos la realització d’actuacions per part del govern municipal, però també n’hi ha que insten a les altres administracions a dur a terme determinades accions que influeixen en la vida dels ciutadans de Reus.
Del seguiment que realitzem els grups municipals, sobre les resolucions mocions i precs, hem detectat alguns incompliment de propostes que s’han aprovat però que no en tenim constància que s’estiguin duent a terme.
És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:
- Que l’equip de govern presenti un informe sobre l’estat dels acords aprovats en les mocions presentades fins al mes de maig de 2014 en les sessions informatives corresponents.
- A partir del ple del mes de juny de 2014 es doni compte periòdicament, a la comissió informativa corresponent, sobre la evolució dels acords presos en les mocions aprovades a cada ple.
PREC PER MANTENIR ELS CICLES FORMATIUS EN HORARI DE MATÍ A L’ INSTITUT GAUDÍ
El passat 1 d’abril de 2014 es va celebrar una reunió de l’Institut Gaudí a la que hi van assistir una vintena de professors, la Direcció del centre i l’inspector d’FP. En aquella reunió es va fer la proposta de donar impuls a l’FP al centre iniciant l’aplicació de les mesures flexibilitzadores que preveu la llei, començant per la formació professional en alternança simple.
Una hora després de la reunió els professors van rebre un correu electrònic dirigit a tot el claustre i als inspectors, que informava que en la reunió del consell escolar prevista per al dia 03 d’abril es votaria passar els cicles de grau superior (educació infantil i integració social) a l’horari de tarda, fet que no va ser ben rebut per la majoria del claustre.
La votació del punt esmentat no va rebre el suport necessari ja que l’ordre ENSE/76/2013 de 30 d’abril, preveu que el canvi d’horari necessita un vot favorable de les ¾ parts del consell, cosa que evidentment no es complir.
Amb les converses que ha tingut Ara Reus amb diversos professor i responsables del centre, aquest posen de manifest que és del tot improcedent la manera com s’ha pres aquesta decisió.
El Departament de Cicles Formatius-SSiC va debatre el desembre passat sobre l’oportunitat d’ampliar els cicles amb la implantació del cicle d'Animació Sociocultural Turística. Aquella va ser l’única ocasió en què s’ha tractat l’ampliació de l’horari dels cicles en la franja de tarda. L’equip directiu considerava en aquell moment, tal com ens van explicitar, que l’aprovació de l’esmentada ampliació corresponia al claustre.
El professorat del departament de cicles, en reunió de departament, demana una reunió conjunta amb la direcció i s’acorda traslladar els pros i contres a l’equip directiu per a la seva valoració. També una revisió i previsió dels espais del centre, per tal que hi càpiga el nou cicle.
El professorat de cicles, un terç del claustre, gestiona la docència de la meitat de l’alumnat del centre, i des d’Ara Reus creiem que és important escoltar les seves opinions. Hi ha un total de 780 alumnes dels quals 420 són d’ESO i BAT i 360 de cicles formatius. L’única família professional que hi ha al centre és la de serveis socioculturals i a la comunitat.
Respecte els horaris, es considera que els cicles en horari de matí són una bona opció per a l’alumnat, i la prova és que en aquests anys s’han anat ampliant grups fins a tenir-ne dues línies de cada cicle. La tipologia d’una part important de l’alumnat treballa habitualment de tarda, perquè són les feines que poden optar (infants que surten de l’escola, avis que surten del centre de dia a partir del migdia o a la tarda), i donada la situació econòmica alguns, pares i mares amb fills, han optat per reciclar-se professionalment en tant els fills i filles són a l’escola o a l’institut.
També cal dir que, passar els cicles de grau superior a la tarda és una decisió que afecta a la ciutat, i que com a tal cal valorar la seva oportunitat des de tots els àmbits: centre (claustre, alumnat i direcció) Departament d’Ensenyament i Ajuntament de Reus.
Recordar que aquesta família professional és a Reus des de l’any 80 i que el centre Institut Gaudí disposa de cicles des de l’any 2006, en que es van traslladar des de l’institut Baix Camp, precisament per la manca d’espai suficient per créixer. Aleshores, el professorat de cicles va accedir a aquest trasllat amb el benentès que es mantindrà l’horari de matí i es dedicaran les hores d’horari fix a les gestions pròpies dels cicles.
Destacar també que una enquesta de fa tres anys, en que es va plantejar la possibilitat de mantenir els horaris de matí, així ho aconsellava, ja que són pocs els casos que demanen fer estudis per la tarda, i ja hi ha diverses opcions.
És per aquests motius que el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:
- Que l’Ajuntament de Reus prengui mesures a nivell local i amb la Generalitat de Catalunya per defensar i mantenir els cicles en horari de matí a l’ Institut Gaudí.
PREGUNTA EN RELACIÓ A LA INSTAL·LACIÓ DE DESFIBRIL·LADORS A REUS
El passat 28 de març de 2014 Ara Reus va presentar la moció perquè s’iniciés un estudi per tal que Reus disposi d’una xarxa de desfibril·ladors municipal en punts clau del municipi, com podrien ser els equipaments esportius de la ciutat, les seus de consell de barri o edificis municipals, la xarxa d’equipaments polivalents culturals de la ciutat, determinats centres docents, o els polígons o àrees d’activitat econòmica.
Recordem que d’acord al decret 82/2012 que regula el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció, en la seva pàgina 52249, apartat Mitjans Sanitaris, diu que si un centre no pot certificar l’arribada dels serveis públics d’emergències mèdiques en un màxim de cinc minuts ha d’adoptar les mesures, com a mínim, que s’especifiquen en la taula 1 de l’esmentat decret.
Aquesta taula 1 classifica els diferents tipus d’instal·lacions, requereix d’adoptar mesures d’autoprotecció en “tots aquells edificis que acullin activitats comercials, administratives, de prestació de serveis o de qualsevol tipus, sempre que tinguin una ocupació inferior a 2000 i superior a 500 persones.
Atès que el nostre municipi és un dels més extensos en km2 de l’entorn i es caracteritza per una dispersió de les diferents centralitats, caldria preveure una distribució en funció de les distàncies i dels llocs de més concentració de ciutadans i ciutadanes en moments concrets, puntuals o bé contant (Xarxa dels equipaments culturals, Auditori, Pavellons, pistes esportives, espais municipals...).
És per aquest motius que el grup municipal Ara Reus fa la següent pregunta:
- Quan té previst l’Ajuntament de Reus instal·lar la xarxa de desfibril·ladors?