Propostes presentades
2012
ple-municipal-14092012
MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DE L’ APARTAT D’OBSERVACIONS DE L’ IMPRÈS DE LA SOL·LICITUD DE LLICENCIA D’ ACCÉS DE VEHICLES INCLOSA A L’ ORDENANÇA SOBRE L’ ÚS DE LES VIES I ELS ESPAIS PÚBLICS
Ara Reus durant el present any ha rebut diverses queixes de ciutadans de Reus pel que fa referència al tràmit de sol·licitud de gual per habitatge unifamiliar particular.
Aquestes sol·licituds de gual comporten per una banda la duplicitat, al nostre entendre, de la taxa d’escombraries sobre una mateixa vivenda unifamiliar d’una única referència cadastral.
Des d’Ara Reus denunciem que el departament tècnic de medi ambient de l’Ajuntament de Reus en la majoria dels casos en les plantes baixes destinades a garatge d’ús particular que superen els 100 m2 i que corresponen a una única vivenda i una única referència cadastral no interpreta correctament la Llei prevenció i control ambiental de les activitats 20/2009 de 4 de desembre de la Generalitat de Catalunya i els obliga als sol·licitants del gual a iniciar un tràmit de comunicació annex III codi 12.46 sobre activitats, perquè siguin donats d’alta com a local amb una activitat.
Definició d’activitat de la llei 20/2009 article 4 punt - c diu el següent:
Activitat. L’ explotació que es duu a terme en un determinat centre o establiment ramader, industrial, miner, comercial, de serveis o altres i que està integrada per una instal·lació o mes de una
Definició de centre o establiment de la Llei 20/2009 article 4 punt-d diu el següent:
Centre o establiment. El conjunt d’ edificacions d’ edificacions, instal·lacions i espais que constitueixen una unitat física diferenciada i en el qual una mateixa persona o empresa titulars exerceixen una activitat o mes de una.
Definició de Titular de la Llei 20/2009 article 4 punt-e diu el següent:
Titular. La persona física o jurídica que exerceix o posseeix una activitat o diverses en un mateix centre o establiment, o bé que, per delegació, te un poder econòmic determinat sobre l’ explotació tècnica de l’ activitat o les activitats.
Per un altre banda el codi 12.46 del Annex III de la Llei 20/2009 sobra Activitats sotmeses al règim de comunicació diu el següent:
Codi 12.46. Activitats de garatge i aparcament de vehicles, amb una superfície superior a 100 m2.
Ara Reus vol dir que la Llei 20/2009 del 4 de desembre legisla en tots els seus Annexes i apartats i codi de referència a totes les activitat obligades a la tramitació en la Agencia tributaria Estatal de l’ alta del model 036 de Activitats econòmiques.
Amb la finalitat de donar solució a aquesta situació de mal interpretació de la Llei 20/2009 per part de la regidoria de medi ambient i pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que es compleixi correctament en tots els seus tràmits l’ actual ordenança sobre l’ us de les Vies i Espais Públics i que respecti integrament el contingut de l’ article 63 punt b apartat b.1 i b.2 que no limita en cap cas en menys o més superfície de 100 m2 el garatges de vivendes de us particular amb una sola referència cadastral.
- Que es procedeixi a l’ eliminació de l’ apartat de observacions pel que fa referència a locals ubicats en vivendes unifamiliar i dedicats exclusivament a pàrking que superin en mes de 100 m2 ja que aquesta observació no es reflexa en l’ actual Ordenança municipal sobre l’ us de les Vies i els Espais Públics.
MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DE LA ORDENANÇA FISCAL NÚMERO 9 QUE REGULA LA TAXA DE LA RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES
La ciutat de Reus és de les poques ciutats de Catalunya, per no dir la única, que té dos ordenances diferenciades pel que fa referència a la recollida d’escombraries bé sigui per recollides en els domicilis particulars (la número 9) i una altra per la que es regula la recollida de residus comercials industrials assimilables als municipals (la número 22).
Ara Reus entén que l’epígraf 2 de la balança fiscal número 9 que exposa Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) està produint una duplicitat en el fet imposable de la taxa d’escombraries sobre una mateixa referència cadastral de una vivenda familiar o unifamiliar ja aplicada en l’epígraf número 1.
És a dir, una família que viu en una vivenda unifamiliar i que disposa d’un espai de garatge – ja contemplat en el projecte constructiu de la vivenda – i que sol·licita en gual per poder accedir al garatge amb el seu vehicle se li comença a aplicar dos taxes d’escombraries. Una per la vivenda i una altra per el garatge. Aquest fet genera una duplicitat de l’impost per una mateixa taxa.
Des de el nostre punt de vista entenem que l’epígraf 2 en tots els seus trams de la ordenança fiscal número 9 s’hauria d’incorporar el següent text: Locals destinats a aparcaments Familiars (unifamiliars o comunitaris) que no formin part de la referència cadastral de l’habitatge.
Ciutats com Tarragona, Gavà, Viladecans, Badalona... només tenen una ordenança fiscal que regula la recollida d’escombraries i residus, bé les vivendes particulars o locals comercials o industrials. En concret la ciutat de Tarragona en la seva ordenança fiscal número 7 deixa clar en el seu article 3 apartat D el següent text: Els locals que s’utilitzin coma pàrquing que tinguin la corresponent placa de gual, però no figurin dins l’ IAE, i en els quals no s’exerceixin activitats empresarials pròpies de pàrquing, no estaran subjectes a la taxa.
Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que es modifiqui l’actual ordenança fiscal número 9, epígraf 2, per tal de suprimir la duplicitat de la taxa de recollida d’escombraries a totes aquelles vivendes familiars, unifamiliars particulars que disposen d’un garatge en la seva vivenda inclòs en la mateixa referència cadastral.
- En cas que no pugui ser modificada per l’exercici del 2012, sol·licitem que aquesta modificació estigui contemplada en la ordenança fiscal número 9, epígraf 2, pel proper exercici que es tracti en sessió plenària.
MOCIÓ PER PROMOCIONAR I DINAMITZAR ELS MUSEUS DE REUS
El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera va aconseguir reunir al llarg de la seva vida una extraordinària col·lecció de materials arqueològics, procedents de nombrosos jaciments – explorats i excavats per ell mateix – situats a les comarques pròximes a la seva ciutat natal. Quan es va inaugurar l’actual Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca el 17 d’abril de 1984 es va fer realitat un dels projectes més llargament desitjats de la política reusenca del segle XX.
El Museu d’Arqueologia conserva i exposa una col·lecció importantíssima de materials paleontològics i arqueològics representatius de totes les cultures prehistòriques, protohistòriques, antigues i d’èpoques medieval i moderna, a través de les quals es pot explicar la vida quotidiana dels nostres avantpassats, a partir de troballes realitzades principalment al Baix Camp, al Priorat, Riera d’Ebre i a la Conca de Barberà.
Actualment el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca està actualment tancat al públic general, de manera temporal, tot i que pugui rebre visites escolars i concertades.
Reus també disposa del Museu d’Art i Història de Reus, inaugurat l’any 1934 a la casa Prim Rull (actual seu de l’IMAC). El seu fons d’Art és ampli i divers on ens trobem peces d’art religiós com són els antics retaules medievals, renaixentistes i barrocs, libres amb miniatures de gran valor i la col·lecció d’oficis lligats a l’economia pre-industrial i d’aspectes lligats a la vida quotidiana del passat, paraments de la llar, peces lligades a l’ofici, a la tècnica i al vestuari. El conjunt d’aquestes peces ens permeten explicar períodes històrics en els que la nostra ciutat va esdevenir la segona ciutat ciutat de Catalunya.
El Conjunt de totes les col·leccions dels nostres Museus conformen un dels fons més importants de Catalunya i la seva tasca de conservació és important i complexa. Aquest patrimoni que durant prop de 80 anys Reus ha estat capaç de preservar ara som nosaltres els que tenim la obligació de promoure-ho i traspassar-ho a generacions futures.
Creiem que hi ha aspectes a millorar en la promoció de la cultura de la nostra ciutat on el Museus podrien jugar un paper clau com espais on s’expliqués el passat durant el qual Reus esdevé la segona ciutat més important de Catalunya.
Tenim història que difondre com per exemple el comerç de l’Aiguardent del segle XVIII, la capitalitat de Reus com a centre comercial, la indústria tèxtil, la formació d’una burgesia moderna que va ser clau per a la consolidació del modernisme com a marca reusenca... D’aquesta forma tots aquells que ens visitessin podrien tenir una visió més ajustada i profunda de la nostra ciutat, i fer-ho més dinàmica i didàctic pel públic amb visites guiades, teatralitzades, les nits dels museus, talles mòbils per escoles...
A més el departament de Cultura va rebre una gran retallada pressupostaria i des d’Ara Reus creiem que aquesta davallada d’injecció econòmica en els museus va en detriment de la nostra cultura, de la nostra història i en definitiva de la nostra ciutat. En aquest sentit creiem que podríem crear una iniciativa ciutadana en la que els Reusencs poguessin apadrinar peces dels Museus amb un valor simbòlic que podria ser en concepte del cost la llum que consumeix la bombeta o pel manteniment de les mateixes peces.
Pels motius anteriorment exposats, ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Crear i difondre iniciatives com les nits al Museus o els tallers mòbils que provoquin un major activitats en els Museus de Reus.
- Crear i difondre iniciatives com l’apadrinament de peces dels Museus que tinguin com a finalitat l’aportació econòmica pel manteniment dels Museus.
- Oferir en els punts d’informació turística de la ciutat tríptics informatius amb l’oferta de Museus de la ciutat de Reus.
PREC PERQUÈ S’HABILITI UN ESPAI EN EL WEB DE L’AJUNTAMENT DE REUS PER PUBLICAR LES NOTES DE PREMSA DELS PARTITS DE LA OPOSICIÓ
Des d’Ara Reus creiem que en una democràcia és imprescindible la igualtat d’oportunitats entre els diferents partits ja que tots hem estat escollits de forma lliure i democràtica en un procés electoral i som els representants de la nostra ciutat.
En matèria de comunicació del consistori creiem que s’està fent un greuge comparatiu entre els partits de govern i els partits d’oposició. De fet en el web de l’Ajuntament de Reus només trobem que les noticies que es publiquen són notes de l’activitat reusenca que esdevé de l’activitat de les diferents Regidories, a més d’altres noticies diverses que afecten a la nostra ciutat.
Tenim la sensació que algunes ocasions s’intenta donar la imatge a través dels mitjans de comunicació i plataformes del Consistori que els únics partits polítics que treballen són els que estan al govern quan això no s’ajusta a la realitat de la vida municipal.
De fet després d’un any i mig Ara Reus ha demostrat que ha treballat de forma constructiva per la ciutat, permetent la governabilitat del govern i aportant idees en forma de mocions, precs i preguntes. Moltes de les nostres iniciatives han estat aprovades en sessió plenària i d’altres que, tot i no ser acceptades en un primer moment després s’han incorporat com a recents decrets i mesures de l’actual govern.
Per aquests motius el grup municipal Ara Reus fa el següent prec:
- Que s’habiliti en el web de l’Ajuntament de Reus un espais destacat on es puguin publicar les notes de premsa, comunicats i articles que es difonen des dels grups de la oposició.
PREGUNTA PER CONÈIXER L’ESTAT ECONÒMIC DEL GRUP SAGESSA
A finals juliol el director general de Sagessa, José Augusto García Navarro, va fer unes declaracions que foren recollides per diversos mitjans de comunicació en las que afirmava que si el Servei Català de la Salut no pagava les quantitats que ha de liquidar en concepte dels acords que té establerts amb els centres sanitaris concertats -com és el cas de Sagessa- els treballadors de l'Hospitals de Sant Joan de Reus, de l'Hospital Santa Creu de Jesús de Tortosa, de l'Hospital Comarcal d'Amposta, de l'Hospital Lleuger de Cambrils, del Centre MQ de Reus i de les Àrees Bàsiques de Salut (CAPS) de la Selva del Camp, Riudoms, Vandellòs-Hospitalet i el Reus V, no podran percebre les seves nòmines a partir del proper mes de setembre.
Segons es va informar en posterioritat, la petició d'ajornament de diversos impostos com ara les liquidacions de l' IVA o del pagament a la Seguretat Social, serien una de les solucions que donarien aire als comptes de Sagessa durant els mesos de juliol i agost.
Per la seva part, fonts de la citada empresa sanitària pública reusenca van explicar que "en cas que es confirmi aquesta situació, s'adoptarien les mesures necessàries per tal de buscar recursos per una altra via que poguessin esmenar la manca de finançament del Catsalut".
Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa les següents preguntes:
- S’han pogut pagar les nòmines del grup Sagessa del mes d’agost?
- S’han hagut d’aplaçar alguns pagaments del grup Sagessa com IVA o Seguretat Social? En cas afirmatiu, quina repercussió econòmica suposaran els interessos dels aplaçaments dels pagaments?
- S’ha cobrat el deute que té el Servei Català de la Salut amb l’Ajuntament de Reus?
- Quina previsió hi ha per realitzar els pagaments de les nòmines del grup Sagessa del mes de setembre i octubre?