Propostes presentades
2013
ple-municipal-15022013
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ PER EVITAR EL CANVI DE NOM DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
L'Ajuntament de Tarragona va aprovar el passat 18 de gener de 2013 la moció presentada pel Partit Popular que instava a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per Universitat de Tarragona. La proposta popular va tirar endavant amb 17 vots favorables (PSC i PP), el vot en contra d'ICV i l'abstenció del grup municipal de CiU.
A més l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va justificar el vot favorable admetent que farà un “seguiment del que calgui” per defensar el nom i la marca de la ciutat sempre que estigui associada a fets positius.
Des d’Ara Reus vam ser els primers en pronunciar-nos sobre aquest tema i vam emetre un comunicat en contra d’aquesta decisió argumentant que trobem absurd el canvi de nom de la que també és la nostra Universitat. Considerem una proposta del tot estèril que l’únic que comportarà, de moment, és una despesa innecessària, entre altres, en la partida de màrqueting i comunicació per la renovació de la suposada nova imatge corporativa. En un moment de retallades en matèria d’educació, de l’augment del cost de les matricules universitàries, de vulnerar els drets de la branca formativa del nostre país, creiem que és un despropòsit presentar iniciatives d’aquestes característiques que només busquen un protagonisme banal i partidista.
La Rovira i Virgili és una institució que representa i identifica al conjunt d’un territori que actualment està acollida per les poblacions de Tarragona, Vila-seca, Vendrell, Tortosa i Reus. L’acord que es va aprovar a la ciutat Tarragona és del tot desafortunat i des de la nostra ciutat no s’està actuant en defensa dels interessos de Reus.
Tot i que des d’Ara Reus considerem que la proposta de voler modificar el nom de la Universitat Rovira i Virgili és del tot estèril però que no hem d’oblidar que l’acord tarragoní s’ha fet arribar al Parlament de Catalunya perquè sigui tractat amb la voluntat que el canvi de nom es faci efectiu. Ara Reus, en defensa del interessos de la capital del Baix Camp, no es quedarà de braços creuats i farà tot el que estigui a les seves mans per aturar l’acord que s’ha aprovat a Tarragona.
La llei 36/1991, de 30 de desembre, de la creació de la URV inclou en un paràgraf que: Amb la denominació de la Universitat es vol honrar la memòria de l’il·lustre català Antoni Rovira i Virgili, escriptor, historiador i polític, un dels més importants teoritzadors i divulgadors de la causa nacional de Catalunya. President del Parlament de Catalunya i exemple de civisme, treball i estima pels valors del nostre poble.
Atès que el nom d’Universitat Rovira i Virgili fou decidit en el seu dia pel Parlament de Catalunya i que només es pot canviar en l’hemicicle català i que l’acord aprovat a la ciutat de Tarragona s’ha fet arribar al Parlament de Catalunya, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Que l'Ajuntament de Reus doni suport a la present resolució en la que es sol·licita que no es modifiqui el nom de la Universitat Rovira i Virgili i es manifesti en contra de la proposta aprovada pel Ple del passat 18 de gener de 2013 de la ciutat de Tarragona que instava a canviar el nom de la Universitat Rovira i Virgili (URV) per Universitat de Tarragona.
- La notificació d’aquesta resolució a la Mesa del Parlament als grups i subgrups parlamentaris presents al Parlament de Catalunya.
MOCIÓ PER L’ IMPULS DEL PLA D’HABITATGE DE REUS 2009-2016 I LA PROMOCIÓ D’UNA CAMPANYA D’INFORMACIÓ SOBRE LES INSPECCIONS TÈCNIQUES D’EDIFICIS
Reus ha estat una de les primeres ciutats de més de 100.000 habitants en disposar d’un Pla Local d’Habitatge, el full de ruta per als propers anys que busca que els ciutadans tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades.
L’article 137 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix la competència de la Generalitat en matèria d’habitatge que, entre d’altres àmbits, inclou específicament la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial, l’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció, i la normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació.
En aquest sentit, el Pacte nacional per a l’habitatge 2007-2016, signat el dia 8 d’octubre de 2007 entre el Govern de la Generalitat i entitats i organitzacions relacionades amb el sector de l’habitatge de Catalunya, preveu, en el seu repte segon, millorar les condicions del parc d’habitatges ja existent. Per aconseguir-ho proposa, entre d’altres, l’acció 2.4, consistent a establir el sistema d’inspecció tècnica dels edificis, que es concreta en la mesura 111, on es preveu “l’aprovació del decret d’instauració de la inspecció tècnica dels edificis”.
La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, configura alhora el marc normatiu pel qual s’ha de regir aquesta matèria i, especialment, el foment de la conservació i rehabilitació dels habitatges i el control periòdic de l’estat dels edificis d’habitatges com una mesura imprescindible per impedir la degradació del parc immobiliari.
Amb aquesta finalitat, la Llei del dret a l’habitatge estableix en el seu article 28.3 que els continguts i la vigència de les inspeccions tècniques dels edificis d’habitatges s’han de determinar per reglament. Així mateix, l’article 22 preveu que, per aconseguir uns nivells elevats de qualitat del parc immobiliari residencial, el departament competent en matèria d’habitatge ha de promoure, entre altres qüestions, l’establiment d’uns programes d’inspecció tècnica dels edificis d’habitatges. En aquest sentit, la disposició addicional desena d’aquest cos normatiu estableix que el Govern ha de determinar els continguts i programes de la inspecció tècnica dels edificis dins l’any posterior a la data de publicació de la Llei del dret a l’habitatge al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
En el capítol segon s’estableixen els procediment de la tramitació de l’informe tècnic resultant de la inspecció de l’edifici d’habitatges. Aquest informe és el resultat d’una inspecció visual realitzada per un/a tècnic/a competent segons marca la normativa.
En tots els processos de les conegudes ITE cal presentar l’informe davant l’administració competent perquè aquesta adopti la resolució que escaigui. En els casos en què la inspecció tècnica detecti deficiències greus que siguin esmenables, la propietat ha d’efectuar prèviament les oportunes obres de reparació i acreditar-ne la realització davant l’administració competent per obtenir el certificat d’aptitud.
En definitiva, el Decret té per objecte regular les inspeccions tècniques que cal dur a terme per garantir els nivells de qualitat exigibles als edificis d’habitatges, i aprovar el Programa d’inspeccions tècniques obligatòries de la Generalitat.
Segons el Pla Local d’Habitatge de Reus publicat en el web de l’Ajuntament, la nostra ciutat tindria 4.594 habitatges construïts amb anterioritat a l’any 1922; 5.581 construïts entre els anys 1922 i 1964; 19.090 construïts entre 1965 i 1980; 10.663 entre 1966 i 2000; i 5.670 construïts entre 2001 i 2006. Edificis que la major part d’ells haurien de passar algun tipus d’inspecció per tal de salvaguardar les condicions mínimes d’habitabilitat.
Tanmateix, l’Ajuntament de Reus té a la disposició dels edificis del casc antic i eixamples de la ciutat unes subvencions per al foment de les iniciatives privades de rehabilitació d’habitatges que sota el nostre punt de vista s’haurien d’ampliar a tot el marc geogràfic de la ciutat.
Pel que fa a l’administració competent per tramitar i atorgar el certificat d’aptitud, s’estableix que serà l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, creada per la Llei 13/2009, de 22 de juliol, tret d’aquells supòsits en què l’ens local corresponent, manifesti el seu interès a fer-ho; en aquest cas l’Ajuntament de Reus, caldrà simplement que amb caràcter previ ho comuniqui a la Generalitat de Catalunya.
Amb la finalitat d’evitar casos com els que hem patit recentment amb l’edifici de la cantonada de la plaça de la Sang o l’enderrocament de la casa annexa a les peixateries velles i per intentar que el parc immobiliari de la ciutat de Reus tinguin les màximes garanties de gaudir d’habitatges amb les condicions adequades, Ara Reus proposa adoptar els següents acords:
- Impulsar i promoure una campanya d’informació sobre les inspeccions tècniques d’edificis a la ciutat de Reus segons el Decret 187/2010 del 23 de novembre.
- Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges edificats fins al 1920.
- Promoure la rehabilitació d’edificis plurifamiliars construïts entre els seixanta i els vuitanta, amb comunitats de més de 20 habitatges.
- Millorar l’accessibilitat en edificis plurifamiliars de 4 i més plantes que no disposen d’ascensor.
- Ampliar la concessió d’ajuts i subvencions a tot el marc geogràfic de la ciutat.
- Tancar convenis de col·laboració amb el col·legi d’arquitectes i la cambra de la propietat urbana per coordinar les diferents accions a emprendre.
- Estudiar la possibilitat, tal i com preveu el Decret 187/2010 del 23 de novembre, de sol·licitar la gestió local de les inspeccions tècniques d’edificis tot redactant una nova ordenança local.
PREC PER CREAR UNA APLICACIÓ PER A TELÈFONS MÒBILS DESTINADA A LA PROMOCIÓ DE REUS COM DESTÍ TURÍSTIC
En el sector de les noves tecnologies s’estan duent a terme iniciatives molt rentables en matèria d’aplicacions turístiques per promocionar les ciutats. Els exemples més propers els trobem a les aplicacions que han llençat Ajuntaments com els d’ Altafulla, Badalona, Barcelona, Tarragona...
La presència en els markets corresponents als diferents operatius actua com un reclam publicitari, atraient l'atenció d'aquells turistes que necessiten d'informació actualitzada. Aquest tipus d'aplicacions poden significar que l'estada del visitant s'allargui, en conèixer sense esforç nous recursos i punts d'interès. També són útils com a mitjà d'informació durant l'estada.
Les aplicacions permeten a l'usuari informar-se de quins recursos i punts d'interès es troben als voltants a més també aporta informació dels mateixos en forma de recursos multimèdia i ofereix interessants funcionalitats com rutes d'interès o itineraris per arribar fins als mateixos.
En definitiva, les aplicacions converteixen als viatgers en els principals comercials de la destinació turística, permetent compartir experiències, fotos i vídeos tant durant la seva estada com després del viatge.
Reus és un destí turístic cultural que, any rere any supera el nombre de viatgers i turistes que visiten la nostra ciutat. El clar exemple el tenim amb l’augment del 30% del nombre de visites de turistes russos que han entrat al Gaudí Centre.
Pels motius anteriorment exposats, ara Reus fa el següent prec:
- Sol·licitar la creació d’una aplicació per a telèfons mòbils amb la finalitat de promocionar Reus com a destí turístic.